divendres, 18 de novembre del 2016

Llibre d'Amic e Amat

Lavaudieu. Fotografia: Empar Sáez


24. Digueren a l’amic:
—On vas?
—Vinc del meu amat.
—On véns?
—Vaig al meu amat.
—Quan tornaràs?
—Estaré amb el meu amat.
—Quant estaràs amb el teu amat?
—Tant de temps com seran en ell els meus pensaments.

26. Cantava l’ocell en el verger de l’Amat. Vingué l’Amic, el qual digué a l’ocell:
—Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor; car en el teu cant es representa als meus ulls el meu Amat.

46. Estava l’Amic tot sol sota l’ombra d’un bell arbre. Passaren homes per aquell lloc, i li demanaren per què estava sol. I l’Amic respongué que estigué sol quan els hagué vistos i sentits; i que abans estava en companyia del seu Amat.

61. —Digues, foll: si et desamava el teu Amat, ¿què faries?
Respongué i digué que estimaria a fi de no morir, per tal com desamor és mort i amor és vida.

172. Deia l'Amic:
—Si vosaltres, amadors, voleu foc, veniu al meu cor i enceneu les vostres llànties; i si voleu aigua veniu als meus ulls que s’escolen de llàgrimes; i si voleu pensaments d’amor, veniu-los a prendre en les meves reflexions.

175. —Digues, home que vas com foll per amor, ¿fins quant de temps seràs serf i sotmès a plorar i a sostenir treballs i llanguiments?
Respongué:
—Fins el temps en què el meu Amat separi la meva ànima del meu cos.

176. —Digues, foll, ¿tens diners?
Respongué:
—Tinc Amat.
—¿Tens viles, castells i ciutats, comptats i ducats?
Respongué:
—Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, que són millors que imperis i regnats.

247. L’Amat deixà lliure l’amor i donà llicència a la gent que en prengués a la seva plena voluntat; i a penes trobà l’amor qui el posés en el seu ànim. I per això plorà l’Amic i tingué tristor del deshonor que l’amor obté, aquí a baix entre nosaltres, de part de falsos amadors i d’homes ignorants.

262. —Digues, foll, ¿què feia el teu Amat abans que existís el món?
Respongué:
—Li convenia l’existir degut a diverses propietats eternals, personals, infinites, en què hi ha Amic i Amat.

294. —Foll, digues, ¿què és amor?
Respongué que amor és aquella cosa que als lliures posa en servitud, i als serfs dóna llibertat. I sorgeix la qüestió de saber de qui està més a prop l’amor: de llibertat o de servitud.

295. Cridava l’Amat el seu Amic, i ell li responia dient:
—¿Què et plau, Amat, que ets ulls dels meus ulls, i pensament dels meus pensaments, i plenitud de les meves plenituds, i amor dels meus amors, i encara començament dels meus començaments?

Ramon Llull, Llibre d'Amic e Amat
Text en català modern per Miquel Peix
Editorial Claret, 1982 
A excepció del versicle 24: Versió de Dolors Miquel, Cap home és visible. Poesia catalana medieval. Edicions 62, 2010


dissabte, 5 de novembre del 2016

DORMENT II

Clermont-Ferrand. Fotografia: Empar Sáez


DORMENT II

Quan et pregunto on dorms,
no et pregunto pel llit que configura
el teu segment discret i horitzontal.
No et pregunto tampoc
sota quin sostre
t'aventures als límits de la son.
No vull saber del jaç ni del llençol,
ni d'una nit on l'acampada és fèrtil.
Dorment, quan et demano on dorms,
només pregunto
en quin dels mons
ets l'únic.


Eduard Sanahuja, Compàs d'espera
Edicions Bromera, 2006

dimarts, 1 de novembre del 2016

La teulada

Àrreu. Fotografia: Empar Sáez

La teulada

I que el que calia dir, ja t'ho he dit quan tocava:
que la teulada de la casa està trencada,
que a la nit veig des del coixí les estrelles,
i quan plou, plou també als nostres plats,
i quan fa sol, fa sol també als nostres plats.
Arregla la teulada, arregla la teulada! t'he pregat.
I ara el vent l'ha arrencada,
i quan el cel és negre també casa nostra és negra,
i quan el cel és vermell també casa nostra és vermella,
que ja no tenim un interior nostre,
i ja no tenim un a fora nostre.

Ion Mureșan, el llibre Alcohol
Traducció de Xavier Montoliu Pauli
AdiA Edicions, 2016
***

Acoperişul

Şi ce a fost de zis, ţi-am zis la timpul potrivit:
că acoperişul casei e spart,
încât noaptea văd de pe pernă stelele,
iar când plouă, plouă şi în farfuriile noastre,
iar când e soare, e soare şi în farfuriile noastre.
Repară acoperişul, repară acoperişul! te-am rugat.
Iar acum vântul l-a smuls,
iar când cerul e negru şi casa noastră e neagră,
iar când cerul e roşu şi casa noastră e roşie,
de nu mai avem un înăuntru al nostru,
şi nu mai avem un afară al nostru.

Ion Mureșan, cartea Alcool