Reflectida, la nit creua la retina d’una vora a l’altra. Puc escorcollar els forats de les pupil·les, penetrar-me pel raig estès de la mirada. Endins, convertiré els ulls en aigua; lliscaré mullada pel camí ondulat. Més endins, la llum cerca l’animal en flames.
No era cap amunt que havíem de buscar el cel.
Empar Sáez, Òrbita
La Garúa Libros - Tanit, 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada