dimecres, 29 de juliol del 2020

El viatge

Puy-en-Velay. Fotografia: Empar Sáez


EL VIATGE


Un brunzeig fosc com el motor sord
d'un poderós transatlàntic

(que sentim estirats al llit, desperts,
en un camarot amb un ull de bou)

és la vida! amb els seus capil·lars palpitants,
les vàlvules que aletegen i el fetge congestionat de sang.

Amb curiositat morbosa
els morts i els no-nats s'hi apinyen.

Estri meravellós,
delícia de rellotger suís.

I si un càncer la rosega i estrangula,
l'esgarrapa i obtura, l'esquinça...

llavors altres vides la substituiran
amb menuts gemecs de goig a la primavera!

Un petit cercle de llum;
una sola bombeta que fa pampallugues.

Foscor que s'estén sempre cap enfora;
un oreig lleuger que agita la quietud.



David H. Rosenthal, El viatge
Traduït per l'autor i Francesc Parcerisas.
Columna, 1992.


***

THE JOURNEY


A dark thrumming like the muffled engine
within a mighty oceanliner

(that one hears lying awake
in a portholed cabin)

is life! with its throbbing capillaries,
flapping valves, and blood-flushed liver.

With morbid curiosity
the dead and unborn crowd around.

A marvelous contrivance,
Swiss watchmaker's delight.

And should a cancer gnaw and strangle,
claw and clog, rend asunder...

then other lives will take its place
with whimpers of joy in springtime!

A small circle of light;
a single flickery bulb.

Darkness stretching forever outward;
a slight breeze that stirs the stillness.



David H. Rosenthal, The journey 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada