El viatge

Puy-en-Velay. Fotografia: Empar Sáez

EL VIATGE

Un brunzeig fosc com el motor sord

d'un poderós transatlàntic

(que sentim estirats al llit, desperts,

en un camarot amb un ull de bou)

és la vida! amb els seus capil·lars palpitants,

les vàlvules que aletegen i el fetge congestionat de sang.

Amb curiositat morbosa

els morts i els no-nats s'hi apinyen.

Estri meravellós,

delícia de rellotger suís.

I si un càncer la rosega i estrangula,

l'esgarrapa i obtura, l'esquinça...

llavors altres vides la substituiran

amb menuts gemecs de goig a la primavera!

Un petit cercle de llum;

una sola bombeta que fa pampallugues.

Foscor que s'estén sempre cap enfora;

un oreig lleuger que agita la quietud.

David H. Rosenthal, El viatge

Traduït per l'autor i Francesc Parcerisas.

Columna, 1992.

***

THE JOURNEY

A dark thrumming like the muffled engine

within a mighty oceanliner

(that one hears lying awake

in a portholed cabin)

is life! with its throbbing capillaries,

flapping valves, and blood-flushed liver.

With morbid curiosity

the dead and unborn crowd around.

A marvelous contrivance,

Swiss watchmaker's delight.

And should a cancer gnaw and strangle,

claw and clog, rend asunder...

then other lives will take its place

with whimpers of joy in springtime!

A small circle of light;

a single flickery bulb.

Darkness stretching forever outward;

a slight breeze that stirs the stillness.

David H. Rosenthal, The journey