Caldes de Malavella. Fotografia: Empar Sáez
L'obra posa les mans dins l'autor i n'extreu el que l'autor hi tingui. La sensació de sentir-se acariciat per dintre davant l'obra feta ve d'aquí.
***
Tot el que fa el cel és obra seva.
***
La terra posseeix l'esperit de la pobresa.
La força misteriosa de la terra és aquest esperit.
***
La terra prepara les paraules,
la terra negra, flonja, fèrtil,
amb les lletres carnals dels cucs
d'una escriptura travessadora,
demorada fins al temps establert
perquè, amb la consegüent
mastegada i podrida foscor,
la terra arribi a resplendir.
***
Anant a peu percebem, sovint, una voluntat pròpia de les passes, com si fossin les passes que duguessin un home dret a sobre, amb el cel estès a l'altura dels turmells, com una terra veremada d'enfonsar-hi llum, d'airesembrar-la, fins que les passes veuen les paraules alçar-se, refiades, just per allà on és conduïda la quietud.
Perejaume, Pagèsiques (Dins: Pagèsiques, Edicions 62, 2011)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada