Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
XXXVII
Rebentar d'una vegada,
fer bocis del meu jo
i esquitxar tota cosa borda.
El cap en dues meitats
com una síndria esberlada
que raja aigua rosada
i és manà i és alè per l'assedegat.
Bel Granya, Síndria esberlada
La Garúa Libros - Tanit, 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada