Pido excusas

Magyikan village. Fotografia: Empar Sáez

Pido excusas,

porque sin

darme cuenta

hice soplar mis brisas

sobre tus ramas,

y cayó

la única flor

que había brotado.

Maram al-Masri, Cereza roja sobre losas blancas

Traducción de Rafael Ortega.

Editorial Lancelot, 2009

Vas recorriendo a solas

Inle. Fotografia: Empar Sáez

VAS recorriendo a solas

el jardín,

despacio y sin cuidados,

mientras el verso fluye

entre la niebla

y el asomo lejano

de la luz.

Todo lo que vas viendo

te sorprende.

¿Qué puedes esperar,

más que lo inesperado?

Que las hierbas que pisas

son carne de tu carne.

Que la luna saldrá

cuando tú se lo digas.

Que no hay diferencias

entre el jardín y tú.

Caminas muy despacio,

para que todo pueda

sorprenderte.

Y te vas alejando,

tanto que, ya incapaz

el verso de seguirte,

se detiene.

José Corredor-Matheos, Un pez que va por el jardín

Tusquets Editores, 2007

El viatge

Puy-en-Velay. Fotografia: Empar Sáez

EL VIATGE

Un brunzeig fosc com el motor sord

d'un poderós transatlàntic

(que sentim estirats al llit, desperts,

en un camarot amb un ull de bou)

és la vida! amb els seus capil·lars palpitants,

les vàlvules que aletegen i el fetge congestionat de sang.

Amb curiositat morbosa

els morts i els no-nats s'hi apinyen.

Estri meravellós,

delícia de rellotger suís.

I si un càncer la rosega i estrangula,

l'esgarrapa i obtura, l'esquinça...

llavors altres vides la substituiran

amb menuts gemecs de goig a la primavera!

Un petit cercle de llum;

una sola bombeta que fa pampallugues.

Foscor que s'estén sempre cap enfora;

un oreig lleuger que agita la quietud.

David H. Rosenthal, El viatge

Traduït per l'autor i Francesc Parcerisas.

Columna, 1992.

***

THE JOURNEY

A dark thrumming like the muffled engine

within a mighty oceanliner

(that one hears lying awake

in a portholed cabin)

is life! with its throbbing capillaries,

flapping valves, and blood-flushed liver.

With morbid curiosity

the dead and unborn crowd around.

A marvelous contrivance,

Swiss watchmaker's delight.

And should a cancer gnaw and strangle,

claw and clog, rend asunder...

then other lives will take its place

with whimpers of joy in springtime!

A small circle of light;

a single flickery bulb.

Darkness stretching forever outward;

a slight breeze that stirs the stillness.

David H. Rosenthal, The journey 

Todo amor

Inle. Fotografia: Empar Sáez

Todo amor es un viaje en el tiempo.

Orilla pulida, cuevas pintadas,

desfiladeros de caliza.

Ciruelas y agua fría en el desierto.

El río en invierno. Esta lejanía.

Anne Michaels, Buceadores de la piel

Traducción de Jaime Priede

Bartleby Editores, 2003.

Voces reunidas

San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic. Fotografia: Empar Sáez

279- Cada vez que me despierto, comprendo que es fácil ser nada.

357- Un hombre solo es mucho para un hombre solo.

367- Crees que te falta todo, y sólo te faltan unas flores, para sobrarte todo.

393- Y si nada se repite igual, todas las cosas son últimas cosas.

400- Algunos, adelantándose a todos, van ganando el desierto.

411- Cuando no ando en las nubes, ando como perdido.

412- Mi sed agradece un vaso de agua, no un mar de agua.

443- El amor, cuando cabe en una sola flor, es infinito.

475- Cuando el mal crece el pequeño bien se agranda.

486- El sueño que no se alimenta de sueño desaparece.

521- Las distancias no hicieron nada. Todo está aquí.

532- En toda cosa hay un antes de su comienzo y un después de su fin, que borran su comienzo y su fin. 

583- Todas las cosas pronuncian nombres.

590- Siempre me fue más fácil amar que elogiar.

607- Si no existiese lo breve, no existirían las flores.

646- Lo creado es la dificultad que halla todo creador en crear.

705- Las flores son eternamente bellas, sin un mañana.

820- Ninguna persona cabe totalmente en otra, ni la que se llama hijo.

875- ¿Por qué vuelve otra vez, mañana?

899- Una flor en las manos muere, apagando una estrella.

972- Acabo de sacrificar un pequeño insecto y miro la sangre. ¡Dios mío, que infinito mar de sangre!

987- La seriedad, en el niño, la veo seriedad, y en el hombre, la veo comicidad.

1002- No te pongas delante de tus ojos. Deja de ver tus ojos.

1007- Hasta las flores, para emanar sus perfumes, han menester morirse un poco.

1131- Te entierran casi siempre, cuando no eres un muerto.



Antonio Porchia, Voces reunidas, Pre-Textos, 2006

Reflectida, la nit creua la retina

Moià. Fotografia: Empar Sáez

Reflectida, la nit creua la retina d’una vora a l’altra. Puc escorcollar els forats de les pupil·les, penetrar-me pel raig estès de la mirada. Endins, convertiré els ulls en aigua; lliscaré mullada pel camí ondulat. Més endins, la llum cerca l’animal en flames.

No era cap amunt que havíem de buscar el cel.

Empar Sáez, Òrbita

La Garúa Libros - Tanit, 2020

Rebentar d'una vegada

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

           XXXVII


Rebentar d'una vegada,
fer bocis del meu jo
i esquitxar tota cosa borda.
El cap en dues meitats
com una síndria esberlada
que raja aigua rosada
i és manà i és alè per l'assedegat.



Bel Granya, Síndria esberlada
La Garúa Libros - Tanit, 2020

Una fe

Arequipa. Fotografia: Empar Sáez

UNA FE


En els projectes trobo un nord que em fila
i descabdella, far que des del lluny
em fa camí. Si no atenyo la costa,
la costa ha d'aflorar-me al més efímer
del solc, que el litoral és llarg i pròxim
per a tothom qui navega una fe.



M. Dolors Coll Magrí, Mals pensaments i altres animals de companyia
La Garúa Libros - Tanit, 2020.

Si ens podíem estar quiets en un punt

Caldes de Malavella. Fotografia: Empar Sáez

Si ens podíem estar quiets en un punt, els anys que fos, fins a l'instant que un arbre, en créixer, ens toqués de tronc o de branca.

***

Tot això s'arrenca, ara, com una decoració que s'alcés: fons de taller.

Entre els arbres a mig fer, en l'encara no dels arbres, només n'hi ha un que ho és del tot: l'obra encertada. Amb els troncs assagetats per les branques, i les rames assagetades per les fulles: l'obra encertada.

Per si aconseguia de posar tot l'arbre en paraula, l'esmicava sencer en estelles molt petites i obria les lletres i les atapeïa d'estelles per dins.

Després assajava el so d'un arbre no visible. O, per contra, assajava l'obra que converteix un arbre en imatge, en tan únicament imatge que, per més que el vent s'hi enganyi, no emet cap so.

I l'arbre que fa dir a l'aire les més estranyes paraules que a l'aire se li poden fer dir. I l'arbre que s'agita sense vent. I l'arbre que es fa i es desfà. I l'arbre amb brogit de paraula. I el so d'arbre espès i endurit com un arbre. I l'arbre que ara brota en el so... I, al final de tots ells, la pomera amb els timbals a sota, amb les pomes que s'esqueixen de la branca i, en caure, percudeixen fort. 

Perejaume, Els arbres (Dins: Pagèsiques, Edicions 62, 2011)

L'obra posa les mans dins l'autor

Caldes de Malavella. Fotografia: Empar Sáez

L'obra posa les mans dins l'autor i n'extreu el que l'autor hi tingui. La sensació de sentir-se acariciat per dintre davant l'obra feta ve d'aquí.

***

Tot el que fa el cel és obra seva.

***

La terra posseeix l'esperit de la pobresa.

La força misteriosa de la terra és aquest esperit.

***

La terra prepara les paraules,

la terra negra, flonja, fèrtil,

amb les lletres carnals dels cucs

d'una escriptura travessadora,

demorada fins al temps establert

perquè, amb la consegüent

mastegada i podrida foscor,

la terra arribi a resplendir.

***

Anant a peu percebem, sovint, una voluntat pròpia de les passes, com si fossin les passes que duguessin un home dret a sobre, amb el cel estès a l'altura dels turmells, com una terra veremada d'enfonsar-hi llum, d'airesembrar-la, fins que les passes veuen les paraules alçar-se, refiades, just per allà on és conduïda la quietud.

Perejaume, Pagèsiques (Dins: Pagèsiques, Edicions 62, 2011)