La Pobla de Benifassà. Fotografia: Empar Sáez |
Per damunt d’un turó, un núvol
enrogit s’arrapa a aquella hora
en què reposa l’ànima
–i es dissipa.
Com en mi mateixa, entro
en el cor esquerdat del crepuscle.
Entre les meves mans, de terra i d’aigua
el seu rostre sacseja camins de foc
–mons fràgils que els seus llavis
amb prou feines acaricien.
Lentament les seves parpelles
roseguen el meu rostre
–potser la meva ànima
dins la seva boca està de nou
fent-se
i desfent-se.
Meravellada, miro
pel pany del món
obro els ulls, obro la mà
com si hagués estat convidada
a collir la rosa del meu propi jardí.
En realitat és només veient-me en l’altre
que puc veure’m, és només en el mirall
d’una altra vida semblant a la meva que
adquireixo la certesa de la meva realitat.
Maria Zambrano
Hélène Dorion,
Atrapar: els llocs
Traducció de Carles Duarte i Lluna Llecha.
Pagès Editors, 2011