dimecres, 12 de desembre de 2012

La sonata del clar de lluna

Vallfogona de Riucorb. Fotografia: Empar Sáez


La sonata del clar de lluna (fragment)


Fonda, fonda, la caiguda, 
fonda, fonda, l’ascensió, 
l’estàtua aèria inflexible entre les ales esteses, 
fondo, fondo, el benifet implacable del silenci, 
trèmules lluminàries de l’altra riba, com si es balancegessin 
amb les mateixes ones, 
l’alè del mar. Agradable, lleu, 
aquest vertigen. Vés alerta, cauràs. No em miris, 
el meu lloc és el balanceig, l’esplèndid vertigen. 


Iannis Ritsos, La sonata del clar de lluna. 
Traducció: Joan Casas 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada