dilluns, 31 de desembre de 2012

Per damunt d’un turó, un núvol

La Pobla de Benifassà. Fotografia: Empar Sáez

Per damunt d’un turó, un núvol 
enrogit s’arrapa a aquella hora 
en què reposa l’ànima 
–i es dissipa. 
Com en mi mateixa, entro 
en el cor esquerdat del crepuscle. 

Entre les meves mans, de terra i d’aigua 
el seu rostre sacseja camins de foc 
–mons fràgils que els seus llavis 
amb prou feines acaricien. 

Lentament les seves parpelles 
roseguen el meu rostre 
–potser la meva ànima 
dins la seva boca està de nou 
fent-se 
i desfent-se. 

Meravellada, miro 
pel pany del món 
obro els ulls, obro la mà 
com si hagués estat convidada 
a collir la rosa del meu propi jardí.


En realitat és només veient-me en l’altre 
que puc veure’m, és només en el mirall 
d’una altra vida semblant a la meva que 
adquireixo la certesa de la meva realitat. 

Maria Zambrano 

Hélène Dorion, Atrapar: els llocs 
Traducció de Carles Duarte i Lluna Llecha. 


2 comentaris:

  1. Un preciós poema per aquest fi d'any Empar...
    Que tinguis un BON ANY NOU, ple de moments feliços!
    Petons.

    ResponElimina
  2. Molt Bon any, M. Roser, molta felicitat per a tu.

    Petons.

    ResponElimina