diumenge, 9 de desembre de 2012

La sonata del clar de lluna

Sorrento. Fotografia: Empar Sáez

La sonata del clar de lluna (fragment)

 
Deixa’m venir amb tu. 

Seurem una estona al pedrís, a dalt del puig, 
i com que ens bufarà a la cara el vent primaveral 
potser ens podrem imaginar que volem, 
perquè sovint, i avui mateix encara, m’he sentit el frec 
de les faldilles 
com l’esbatec de dues ales poderoses; 
i si no et mous de dins d’aquest soroll del vol, 
sents que el coll se t’endureix, i els costats, i les carns, 
i així, tensada per la musculatura de l’aire blavís, 
i amb els nervis vigorosos de l’alçada, 
no té importància si te’n vas o si tornes, 
ni tampoc en té que els cabells em blanquegin 
(no és això el que em sap greu; el que me’n sap 
és que el cor no em blanquegi també). 
Deixa’m venir amb tu. 

Iannis Ritsos, La sonata del clar de lluna.
Traducció: Joan Casas 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada