divendres, 16 de novembre del 2012

La bellesa dels rostres no pesa sobre la terra

Viella. Fotografia: Empar Sáez


cantussejo un tros de música dins el cap 
el fred travessa la tela del meu abric 
al rellotge hi ha una gran agulla negra 
les persianes estan baixades, la memòria sembla irreal 
un país anònim crema sens treva en algun lloc 
l’aire ens somia, l’aire ens omple 
el sentiment d’estimar es confon amb la mort 
     enlluernada 
que puc veure 


François Charron, Poetes quebequesos 
Traducció: Anna Montero 


***


je fredonne un morceau de musique dans ma tête 
le froid transperce l’étoffe de mon manteau 
au cadran il y a une grande aiguille noire 
les stores sont baissés, la mémoire semble irréelle 
un pays anonyme brûle sans cesse quelque part 
l’air nous rêve, l’air nous comble 
le sentiment d’aimer se confond à la mort 
      éblouie 
que je peux voir  


François Charron, La béauté des visages ne pèse pas sur la terre 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada