dimecres, 21 de novembre de 2012

Secada

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez



Secada 

Aquest és un any de penúries. 
La tardor no ens ha promès res 
ni hem esperat els missatgers. 
La secada és així: una terra que pateix 
i un cel auri. 
Que el meu cos sigui el meu temple. 

Has d’arribar al pa de la meva ànima 
per a conèixer-te. No tinc límits 
si així ho desitjo: 
amb una espiga eixamplo el camp 
i engrandeixo aquest espai com una tórtora. 
Que el meu cos sigui la meva pàtria

La secada escodrinya el riu 
i contempla les palmeres, 
però no percep el meu pou profund. 
Per a tu, no tinc límits... 
A la tardor el cel és veritable. 
Imagina, encara que sigui tan sols una vegada, que ets una 
                                                   [dona 
i veuràs el que jo veig. 
El meu cos és el meu mestre. 


Mahmud Darwish, El llit d’una estranya 
Traducció: Empar Sáez (a partir de la traducció al castellà de Maria Luisa Prieto) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada