divendres, 20 de maig del 2011

Somni i finestra

Palencia soñada, Álvaro Reja


No pesen les pedres,
ni els pensaments pesen
sobre les mans enfiladisses
d’heura, travessant finestres,
fronteres d’ales amples,
àngels que no van enlloc.
S’arrapen les veus al vidre,
mirades antigues esquincen
fornides parets d’ombra,
veuen com s’inclinen les torres
–les mou el vent–.
No hi ha catedrals fictícies,
ni cases llunyanes,
ni temps passat:
són aquí, a taula, amb la tassa
tèbia dels anys d’infantesa a les mans.
Somni d’infinita lentitud i pausa...,
les hores obstinades –absents–
arrosseguen la cordada dels dies
sota ruïnosos ponts de pedra,
sota les parpelles immòbils de les estàtues.

Empar Sáez

2 comentaris:

  1. Molt bonic el poema Empar, i jo per comentar la il·lustració diria "una finestra de somni".
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. La pintura és del gran artista Álvaro Reja que molt amablement m’ha cedit perquè la llegeixi en vers. Ha estat un plaer, i un honor!

    Gràcies, M.Roser, una abraçada.

    ResponElimina