diumenge, 1 de maig de 2011

No tanquis els porticons, de nit...

Madrid. Fotografia: Ferran d'Armengol

No tanquis els porticons, de nit...

La veig cada dia al terradet de davant de casa endreçant i desendreçant. Quantes d’andròmines! Comptadors de gas, somiers, regadores, tot pols i rovell, esgavellat, esbotzat, míser. Estrelles de paper d’estany, de tota grandària, penjades pertot, a centenars com en un cel pedagògic. I un animal fabulós, de drap, que ella amoixa tendrament, i al qual parla amb manyagueria. Ara és menuda com un infant de gorra de cop; ara es dreça esvelta i altiva, tan alta, que no li veig la testa. –No tanquis, li dic, la finestra, de vespre; deixa el quinqué mig donat, amb poca claror, que et vegi treballar per l’estança; ajup-te, mou-te, estira’t, desfés-te la tofarosa cabellera. Perd-te pel bosc de les teves múltiples ombres, penja i despenja robes arnades o capes amb folres de pell d’ermini, multiplica’t fins a perdre’t pels fondals del mirall. No tanquis, li dic, els porticons, de nit; deixa’m imaginar només, de fora estant, com te fas transparent sota un doll d’aigües, i endevinar, sense llibres ni gargots màgics, com te dius.

J.V.Foix, Tocant a mà.

2 comentaris:

  1. gràcies Empar per visitar el meu blog. Aquests vostres blogs són un model per mi. aniré aprenent mica en mica de tots vosaltres.
    una abraçada
    joan

    ResponElimina
  2. En foix diu: "no tanquis els perticons perquè pugui imaginar"... Jo crec que amb els porticons tancats és molt més fàcil imaginar...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina