 |
| Cordes sur ciel (Còrdas d'Albigés) Occitània, França. Fotografia: Empar |
Aquesta randa s’ha abolit
En el dubte del Joc Suprem
De només entreobrir, blasfem,
Absència eterna de llit.
Aquest unànim blanc combat
D’una garlanda contra si,
Que vers el vidre vol fugir
Flota més que no n’ha colgat.
Amb qui, però, el somni aconsola
Tristament dorm una mandola
En mans del silenci només
Tal que vers algún finestral
De cap sinó el seu ventre, hagués
Pogut hom néixer filial.
“Une Dentelle…”
Une dentelle s’abolit
Dans le doute du Jeu suprême
À n’entr’ouvrir comme un blasphème
Qu’absence éternelle de lit.
Cet unanime blanc conflit
D’une guirlande avec la même,
Enfoui contre la vitre blême
Flotte plus qu’il n’ensevelit.
Mais, chez qui du rêve se dore
Tristement dort une mandore
Au creux néant musicien
Telle que vers quelque fenêtre
Selon nul ventre que le sein,
Filial on aurait pu naître.
Stéphane Mallarmé, Vint-i-cinc poemes
Traducció: Josep Navarro i Santaeulàlia.
Edicions dels Quadrens Crema, 1986
Confeso que he hagut de llegir el poema unes quantes vegades...
ResponEliminaAquesta finestra és preciosa, ens parla d'una casa de poble de muntanya, on unes mans femenines ,potser arrugades pel pas del temps, han deixat la seva empremta en forma d'una randa,que arrapada a la finestra de fusta ens dona sensació de caliu...
Petons,
M. Roser
A mi també m’ha costat, M.Roser. En les notes del traductor, que complementen alguns poemes, podem llegir sobre el que he transcrit:
ResponElimina“...és en aquests poemes que podríem anomenar “de cambra” on trobem executades fins a les últimes conseqüències les tècniques creatives (i destructives) de Mallarmé. El poeta, silenciós, observa com en la cambra buida, sense llit, una cortina es fa fonedissa contra el vidre –on neix, tanmateix el poema.
Espero que t’ajudi! Petons