Nen a la finestra

Niño en la ventana, Álvaro Reja

S’hi aturen els colors,

bateguen ran de finestra.

Acaricies ombres d’orenetes,

mostres al vent les teves ales.

Aixeques la mà i n’agafes,

gota a gota, el so premut

de les campanes.

Empar

Somni i finestra

Palencia soñada, Álvaro Reja

No pesen les pedres,

ni els pensaments pesen

sobre les mans enfiladisses

d’heura, travessant finestres,

fronteres d’ales amples,

àngels que no van enlloc.

S’arrapen les veus al vidre,

mirades antigues esquincen

fornides parets d’ombra,

veuen com s’inclinen les torres

–les mou el vent–.

No hi ha catedrals fictícies,

ni cases llunyanes,

ni temps passat:

són aquí, a taula, amb la tassa

tèbia dels anys d’infantesa a les mans.

Somni d’infinita lentitud i pausa...,

les hores obstinades –absents–

arrosseguen la cordada dels dies

sota ruïnosos ponts de pedra,

sota les parpelles immòbils de les estàtues.

Empar Sáez