dijous, 5 de maig del 2011

Cossiols

Axarquia, Màlaga. Autor: Ramon Navarro Bonet

Queda aturat el vent
entre cossiols i balconades,
no troba la passera,
ni de puntetes travessa
ni escorcolla la cambra.

Empar

2 comentaris:

  1. És que si el ven entrés, la cambra perdria la seva intimitat que guarda la finestra...
    Per altra banda el vent desapareix, si s'atura ja deixa de ser-ho...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. "Si el vent s'atura deixa de ser..." és magnífic, M.Roser, és podria fer un altre poema partint d'aquesta idea. Petons :)

    ResponElimina