El mur!

Plòvdiv.  Fotografia: Empar Sáez

CODA


El mur! Els murs! El mur on deixo el meu edicte
amb paraules que són de ningú i de tothom!
Agustí m'anomenen, és Bartra el meu cognom,
criatura del llamp i de l'espera invicta.
Invisible i sabut, torno com l'oreneta
d'espines i cristall. Oh deixa'm que, lleuger,
em posi, Catalunya, a la teva mà dreta
i m'hi adormi, tranquil, amb bruit d'ala i carrer!

                                                   Mèxic, D.F.

                                                   Gener, 1969

Agustí Bartra, fragment del poema: “Cartell per als murs de la meva pàtria” dins: Poemes del retorn

AdiA Edicions, 2022

Verd

Farrera. Fotografia: Empar Sáez

 
VERD


Aquesta mirada no és la meva.


Els meus ulls viuen a quilòmetres,
observant en silenci
la remor d'unes herbes.

Anna Gual, L'èsser solar
Lleonard Muntaner Editor, 2013

[56]

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

[56] [Sense títol]


Humitat de la terra
Vapor de la terra
Dolça calidesa terrestre
Que puja formant flocs
A l'art dels núvols
Levitant visibles en el seu allunyament.

Calidesa del cor
Valiment del cor
Emoció que respira fervorosament
Sospir lleu
Com el vapor dels núvols
Commoció en una audible tremolor.


Hannah Arendt, Poemes
Traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer
Edicions del Buc, 2018

Palpable

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

PALPABLE

El dia és neutre,

el meu jo no té ressò.

Em rento, em pentino,

em depilo, em raspallo les dents,

em miro al mirall, m'obro

els porus, m'exfolio la cara,

em trec el bigoti, em tallo les ungles,

em recullo els cabells, m'arreglo 

les celles, em poso desodorant

i m'hidrato la pell.

I què si visc

a l'interior d'un cos-carcassa.

I què si l'única fe

que tinc

són aquestes sis parets de carn.

Anna Gual, Implosions

La Breu Edicions, 2008

 

Refugio

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

             REFUGIO

La perfección del párpado.

La ciencia de lo quieto,

la piel que calla.

El parpadeo:

viento inútil, principio de ceguera.

La vida a medias.

Qué abre el párpado

cuando se cierra.

Ernesto Frattarola, Un hombre nada

Ars Poetica, 2024

 

La suite del martell II

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

LA SUITE DEL MARTELL II:

HISTÒRIA SECRETA DELS NOSTRES JARDINS

L'arbre agafa la destral

i es talla l'enyor que li supura

de les branques.

Comença a caminar

per les esquerdades entranyes

de la llum.

Anna Gual, Símbol 47

LaBreu Edicions, 2015

 

Tensions de la plenitud: fulguracions

Troian. Fotografia: Empar Sáez

Tensions de la plenitud: fulguracions

3

En l'explosió de l'Univers vaig xiuxiuejar una estesa

de camins: fluctuacions sembrades amb llavors de

galàxies; allà van créixer i cremar les estrelles,

allà sorgiren els àtoms que et formen. En

l'explosió de les estrelles vaig deixar florir 

una multitud de planetes que esperaven un

alè que els fes fecunds. En el seu esclat vaig

sembrar a l'atzar paraules que duguessin

algun dia fins a tu, tempteigs que anessin

ascendint cap a més refinament dels

sentits, cap a consciència i llibertat.

M'agradava pensar que tot això et 

parlaria de mi, que em sentiries en

tu, que el vertigen de l'Univers,

la revolta contra el dolor, i el 

neguit de la llibertat no

t'encegarien tant, que

sabries veure que tot

l'univers era en el

fons un mot

enamorat

que s'obria

pas fins a

tu

David Jou, Cant espiritual

Viena Edicions, 2017

 

Instauració del vent

 

Estaon. Fotografia: Empar Sáez

Instauració del vent

III

Ales, èlitres! Avui el vent es torna

espai d'ingravidesa, negació del pes,

i en ell levita un màgic cerimonial encès:

fecunditat de núpcies d'alats de cap bicorne.

Músculs, nervis! Aquestes filigranes amb què s'orna,

efímer, l'esplendor de la ventada,

què són, sinó instrument amb què s'ajorna

la mort cada vegada?

Refraccions, claror que miralleja,

jocs d'òptica en cristalls inexistents,

miratges de columna —oh hàlits ascendents

per on s'eleva el pol·len i el seu destí tempteja!

I l'aire es torna sexe, i cadàver, i cobeja

insectes, pols i pol·len, ocells, restes de flor,

i m'engoleix i creix i, quan el cel venteja,

la tempestat sóc jo.

el temps, fora el mirall, ja no sabria com refer / cap enrere els moviments

que ens han portat fins al present...

David Jou, Tapís encès, Univers en flames (dins: L'èxtasi i el càlcul. Obra Poètica I)
Columna Edicions, 2002

un somiador

Koprivshtitsa. Fotografia: Empar Saéz

 

Vaig veure un llenç de gavines, de cop,

aletejant i alçant-se com aplaudint i anant amunt

cap al dolor del vol, amb crits i crup

i congregant la llum com enfrontant-s'hi

per picar l'os de lluna buit

i després caure braços estesos com qui no ho vol

peus endavant cap a la terra un altre cop.

Era un estol d'homes dorments amb el cap cot

que ara es donaven a la nit.

les seves ombres de part avall de les espatlles

van enfonsar-se com una ploma en caure,

que es creu que és seu el pes, pro se li escapa.

Alice Oswald,  Dart (fragment d'“un somiador”)

Traducció de Jaume Coll Mariné

Cafè Central, 2024

**

I saw a sheet of seagulls suddenly

flap and lift with a loud clap and up

into the pain of flying, cry and croup

and crowd the light as if in rivalry

to peck the moon-bone empty

then fall all anyhow with arms spread out

and feet stretched forwards to the earth again.

They stood there like a flock of sleeping men

with heads tucked in, surrendering to the night.

whose forms from shoulder height

sank like a feather falls, not quite

in full possession of the weight.

Alice Oswald, Dart (2002)

V

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

V

No sabies

que quan et despertes

l'entrellum t'esguarda l'ànima

i et desclou les pestanyes inquietes.

Les hores rere la finestra creixen poderosament.

Ahir el dia aprenia

a contemplar la ciutat des del turó que toca el riu.

I totes tres, arquitectura, finestra i ànima

es lliguen per sempre a les faldilles d'un temps primer,

als laberints amables d'aquesta ciutat sense mapa.

Begonya Mezquita, Feridura

Edicions del Buc, 2024 

Cant vint-i-setè

Sofia. Fotografia: Empar Sáez

CANT VINT-I-SETÈ

Les mans dins la butxaca, les mans fora de la butxaca,

arribar al fons de la cambra,

mirar si dins les esquerdes de la paret

hi ha unes cuques que dormen.

Tornar enrere i asseure's

mentre el meu germà es tomba.

Després hem sortit de casa

per estar dempeus enmig del carrer llarg

a fregar de les canyes.

De la banda de les muntanyes hi havia el sol que baixava,

de la banda de la mar la lluna plena creixia

sobre l'esquena d'un ase.

Eren dues coses rodones que s'emmirallaven

i nosaltres miràvem a banda i banda,

perquè semblava que estiguéssim entre dos sols.

Tonino Guerra, La mel

Traducció de Lucia Pietrelli & Pau Vadell

Adia Edicions, 2018

***

CANTÈDA VINTSÈT

Al mèni tla bascòza, al mèni 'dfura dla bascòza,

arivé in clèva a la cambra

guardè se dróinta al crépi di méur

u i è di bagarózz ch'i dórma.

Turnè indrì e mètsi disdài

intènt che e' mi fradèl u s sdraia.

Dop a sémm scap 'd fura da chèsa

par stè d'indì te mèz dla strèda lònga

ch'la rasénta al crani.

Da la pèrta di méunt u i éra e' sòul che calèva,

da la pèrta de mèr la léuna pina la criséva

sòura la scóina d'un méul.

L'éra dò ròbi tòndi ch'al s spicéva

e néun a guardémmi una vólta ad qua e óna ad là,

parchè e' paréva ch'a fósmi te méz a du séul.

Tonino Guerra, Il miele (E'mél), 1982

Alba del vespre I

Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez

 

ALBA DEL VESPRE I

Vençut,

vençut per mi mateix,

pel lent verí que va enfosquint

l'alba del vespre

encesa de cristalls

que es van fonent en el mercuri de la nit.

Vençut per l'ona poderosa

que agafa un nou impuls

contra el meu cos ja exhaust

fins a atuir-me,

fins a extingir l'alè

d'on ressorgia el somni.

La llàgrima és un estany de llum i de dolor.

Carles Duarte i Montserrat, Alba del vespre

Edicions Tres i Quatre, 2013

Fragments de llum

 

Troian. Fotografia: Empar Sáez

FRAGMENTS DE LLUM

      3

Potser estimar no és res més que això:

aixoplugar la solitud de l'altre.

Pep Cortès, Fragments de llum (dins: Tots els guanys del silenci)

OmniaBooks, 2024

 

Bestreta amb pols

Starosel. Fotografia: Empar Sáez

 

Bestreta amb pols

Has trencat l'urna de les teves cendres,

abans d'hora.

La serenor expandint-se.

L'expectació a la mort, a la direcció del vent.

Néixer en la mort.

Entra la llum,

sense perímetre.

Jordi Ibáñez Torruella, El perímetre de la llum

Serveis Editorials Llibreria La Temerària, 2023

Que vingui la pau

Sofia. Fotografia: Empar Sáez

La pregària filosòfica de la pau té una bona pila de versions —El lament de la pau, d'Erasme, n'és una de les llargues, i l'anotació de Wittgenstein «Siguem humans», la més curta—. D'entre les que s'acostumen a sentir a l'escola de l'ànima hi ha aquesta:

Que vingui la pau. La pau de debò.

Que la pluja matinera augura.

I que fa olor de pa.

Que vingui la pau. I mai més la quietud tensa dels imperis universals, ni la quietud apagada de la misèria.

Que vingui la pau. La pau viva de les persones. De cada persona, de cada ànima. I la pau, sobretot, de tots els qui no han tingut pau.

Josep Maria Esquirol, L'escola de l'ànima: de la forma d'educar a la manera de viure

Quaderns Crema, 2024

 

31

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

Un tac untat amb guix roent
colpeja les boles d'ivori:
els astres xoquen entre si.

La carambola de planetes
fa riure els déus: ja no hi ha Llei
de Gravetat Universal.

Caos s'ha apoderat del Món
Gea i Urà qui sap on són.
L'Atzar farà que neixi Cronos
altre cop.


Josep Anglada Bigordà, Defensa Petrov

Serveis Editorials La Temerària, 2024

...no em moc

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

…no em moc descans sempre les mateixes paraules ventisses l'esforç animal destí meu estrebar entre la remor de la mar i els lladrucs i vibra la corda no pas pel bruit de l'oneig que s'escalaixa contra les roques ni pels lladrucs del gos que urpegen els quatre horitzonts panteix murmuri queixa de brisa entre joncs vibra la corda i hi encasto l'orella per sentir millor i et sento Ariel et sento

Oh vida, solc en el vent

i sembra de solixent

         en la maror!

Mentre el temps mata l'instant

la tija va somniant

      l'ascensió.

Agustí Bartra, El gos geomètric

Cafè Central & Eumo Editorial, 2010

 

Després

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

 

             DESPRÉS

Del no-res cap al

no-res.

Desésser l'infinit.

Des del primer plor,

trànsit i enigma.

Encara, el mossec de la poma.

La serp, al cos. Entortolligada.

El ca Cèrber et llepa les mans.

Apis i roses sobre la tomba.

Hi haurà la llum dels àngels,

després?

Marta Pérez Sierra, Safrà

Viena Edicions, 2024

XXXIII

Treviso. Fotografia: Empar Sàez

    XXXIII

Descobrint terres fermes les illes llunyanes

Soc una dansa destruïda en el cor de l'infinit,

Un minúscul esforç per perdre consciència

O aclarir una confusió.

Al pubis intern d'un secret

La pineda de sal les algues blanques de l'incendi,

Com la cresta d'un gall sense cor,

Soc el silenci del verb sense mare

Els ulls de la ment i la ment del miracle.

Guillem Pérez, Mon cor a l'illa d'O

Llibres del Segle, 2024

 

L'ocell

Belluno. Fotografia: Empar Sáez

 

L'ocell

Aquest matí m'he trobat

un ocell mort a l'ampit de la finestra.

Les ales plegades contra el cos,

el bec obert.

Les parpelles caigudes,

com ell, des de les 

altures

I llavors tu m'has vingut a la memòria:

què volia dir-me, jo?

Jessica Zuan, Tremolors i escuma

Traducció de Dolors Udina i Antoni Clapés

Cafè Central & Llibres del Segle, 2023

***

L'utschè

Quista bunura d'he eau chatto

ün utschè mort sül balcun d'fnestra.

Las elas sfuinedas cunter il corp,

il picat aviert.

Las pletschas dals ögls crudedas,

scu el, da las

otezzas

Ed alura m'est tü gnida adimmaint:

che amb d'he eau vulieu dir?

Jessica Zuan, Stremblidas e s-chima (2019)

Com cau la nit

Graskop. Fotografia: Empar Sáez

Com cau la nit

Dirigim les puntes de les pestanyes

cap als raigs de sol

que es fonen rere els turons.

Un ocell es llança de dalt

i es deixa atrapar pel buit.

En cercles que es van obrint

vola vers el vespre que crema.

A plena llum

els vestits dansen pels terrats.

Amb els cors units,

ens podríem quedar mirant

per sempre

com cau la nit.

Jessica Zuan, La tempesta (2017) dins: Tremolors i escuma

Traducció de Dolors Udina i Antoni Clapés

Llibres del Segle, 2023

***

Il fer not

Ils pizs da nos tschagls

dirigins nus vers ils razs da sulagl

chi alguan davous las collinas.

Ün utschè as bütta da suringiò

ed as lascha clapper dal vöd.

In rinchs chi as evran

svoula el vers la saira chi arda.

Illa glüsch plaina

sotan ils vstieus süls tets.

Ils cours unieus,

pudessans ster

a guarder per adüna

il fer not.

Jessica Zuan,L'orizi (2017)

Tu ets un llac

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

Tu ets un llac

et ned sense invitació

en surt eixuta.


Jo som la pluja

                et
ploc
       la
              pell
xopa
      sense

demanar
            permís.

Estar-te en remull:
guardar
el
cel
líquid
dins
una
mà.



Clara Fiol Dols, Còrpora

AdiA Edicions, 2021  

I aquest blau

 

Varna. Fotografia: Empar Sáez

I aquest blau

         que s'aferma

                   en el cel

         i la llum és allà

                   de sobte

                            a tocar

                   branquillons

                            cristalls

                                     de claredat

                   cal·ligrafia

                            amb tinta

                                     de sol

                                     allà on només hi havia

                                               una pàgina negra

Mireille Gansel, La frontera invisible

Traducció d'Antoni Clapés

Cafè Central & Llibres del Segle, 2024

***

et ce bleu / qui s'affirme / dans le ciel / et la lumière est là / soudain / à portée de main / ramilles / cristaux / de clarté / calligraphie / à l'encre / de soleil / là où il n'y avait / qu'une page noire

 

Esdevenia

                                                        Anoia. Fotografia: Empar Sáez

ESDEVENIA, desaiguava
en el torrent arrossegant pòsit,
fent tentines, a cops entre els còdols
i branques esqueixades.
Cada cop més de pressa
s'enduia el sediment.
Encara ens demanàvem
per l'alçària del xiprer,
per la fortalesa de la bella ombra,
pel delta a on, a partir d'ara,
s'abocaria el record.

**

DEVENÍA, desembocaba

en el torrente arrastando

limo, a tientas, topando

con lajas y ramas desgajadas.

Cada vez más raudo

bajaba el sedimento.

Nos preguntábamos

por la envergadura del ciprés,

por la fortaleza de la bella sombra,

por el delta donde, desde ahora,

se precipitaría la memòria.



Susanna González Turigas, Totes les veus (2019), dins: El cuerpo del hambre

Traducció de Xavier Rodríguez Ruera
Animal Sospechoso Editor, 2024.

Meteors i epifanies

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

IX. Meteors i epifanies

A MARIA PLANS I FELIU FORMOSA

        I

Són els dies en què el tomb de l'any comença a treure els seus alfils de ferro. Aquesta tarda la figuera, de cop, ha perdut la meitat de les seves fulles, sota la cella ferrenya del cel. A la Serra de l'Obac les bruixes no es pentinen, ni quan plou ni quan fa sol. El poeta pensa en la terra empobrida d'ombres de cavalls i en la font on no anirà mai. El rou plora en les dalles. Conec l'àngel que s'endú el xiulet del tren nocturn cap a la muntanya i l'enterra sota les ginesteres. La llum de dins serà la llum de fora quan els ramats no tindran fred. He escollit. Vola una rosella antàrtica. M'han escollit. Passen homes brutals, menjaires de puntes de sagetes. No hi ha aliança de sols xarucs i cereals transparents. Em peses les ales?

    Sí.

Agustí Bartra, Els Himnes

Edicions Proa, 2020