 |
| Braemar. Fotografia: Empar Sáez |
V
Quin capoll que no sap d'amor encara amenaça l'abella.
El vent troba una colla de frondes onejants,
la terra es balandreja,
a l'escuma de les herbes les moreres hissen les veles.
El darrer viatge s'assembla al primer de tots.
Oh, que esclatin les pedres, que es dobleguin els ferros aïrats,
que l'escuma arribi fins al cor i maregi els ulls esponerosos,
que el record es torni una branqueta de menta immarcescible
i que de l'arrel en surtin de bursada vents de festa.
Girem-hi el front,
que el que tenim de radiant quedi a prop
de la primera engrapada del desig,
que cada llengua tingui la bondat del dia
i que palpiti mansament a les venes el batec de la terra.
Odisseas Elitis, Sol primer
Traducció de Pau Sabaté
Godall Edicions, 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada