Begur. Fotografia: Empar Sáez |
PARAULES SUBMARINES
A cada pensament el segueix el seu peix, l'espina i una estela. Mentre nades penses i destenses, i amb precisió prens cura de la manera de lliscar. Escales la llum dins l'arquitectura de les ones. Pensament i respiració van fent. Els braços i el cos segueixen el fil. Claps i esclats apareixen i desapareixen. Muden forma i pell mentre avances.
Pietat per qui parteix i per qui arriba. Pietat per qui es capbussa i s'enfonsa amb l'esperança del retorn. Glòria del cos en el mantell blau. Aquesta acció congelada del teu cos suspès en el salt, amb les cames i braços allargats sense tocar l'aigua desafien el temps i la mort.
Ricard Martínez Pinyol, El capbussador
LaBreu Edicions. 2025
Quin acabament, aquest poema. I la foto és preciosa, com tot Begur. També la posta és com una eixida, entre dos móns.
ResponElimina