Parentius

Veliko Tarnovo. Fotografia: Empar Sáez

PARENTIUS

Era la selva que creixia en mi,

salvatge entre les mans

de l'assassí que obria

la mà que violava els parentius.

De nou floreixen carns

i algú soterra les llavors

sota la terra roja,

èbria de tants respirs.

Però m'he lliurat, tot sol,

al flamareig

que dansa i que s'encela.

Endins s'hi adreça,

encara, l'aleteig.

I ronda el corb,

allí, a la vora,

mesclant carronya i or

per fer-ne aliatge.

Així el destí daura els seus fems,

davant del nen que implora

el cos que reconeix 

el vell carnatge.

L'espessorall? M'hi endinso:

el tronc, l'ocell, el cuc, la larva.

Ben endins, a la fronda,

el meu dolor és un arbre.

Guaita, el veus? La tomba

s'obre, es crema, es clou.

El viure m'asfixia

quan imagino els crits

—roents, aguts—

dels qui van infantar-me.

Lluís Calvo, Selvàtica

Lleonard Muntaner Editor, 2015