Graula negra en temps plujós

Brno, Moràvia. Fotografia: Empar Sáez

Graula negra en temps plujós

En aquella branca ferma d'allà dalt

encorbada, una graula negra i molla

ordena i reordena les plomes sota la pluja.

No espero cap miracle

ni cap accident

que faci que els ulls

se m'enceguin, ni busco ja

cap designi en aquest temps inestable,

sinó deixar que les plomes tacades caiguin com cauen,

sense cerimònia ni portent.

Tot i que, ho admeto, desitjo,

ocasionalment, alguna rèplica

del cel mut, francament no puc queixar-me:

una certa llum menor pot encara

sorgir, incandescent,

de la taula de la cuina o la cadira

com si un foc celestial s'apoderés,

de tant en tant, dels objectes més obtusos,

i hi consagrés així un interval

altrament inconseqüent,

conferint-li resplendor, honor,

amor, fins i tot. En tot cas, ara camino

amb compte (perquè podria passar,

fins i tot en aquest paisatge trist i ruïnós); escèptica,

però prudent; ignorant

si de sobte algun àngel podria deixar anar un esclat

a prop meu. Només sé que una graula

ordenant les seves plomes negres pot brillar prou

per omplir-me els sentits, obligant-me

a alçar parpelles i concedir-me

un breu respir de la por

de la indiferència completa. Amb sort,

si segueixo, tossuda, per aquesta estació

de fatiga, podré

dotar-me de

contingut. Els miracles s'esdevenen,

si és que se'n pot dir així, d'aquests trucs espasmòdics de joia radiant?

L'espera s'inicia de nou,

l'espera llarga de l'àngel,

per aquest rar i atzarós descens. 

Sylvia Plath, El colós

Traducció de Núria Busquet Molist

Jardins de Samarcanda (Cafè Central & Eumo Editorial, 2019)

***

Black Rook In Rainy Weather

On the stiff twig up there

Hunches a wet black rook

Arranging and rearranging its feathers in the rain.

I do not expect a miracle

Or an accident

To set the sight on fire

In my eye, nor seek

Any more in the desultory weather some design,

But let spotted leaves fall as they fall,

Without ceremony, or portent.

Although, I admit, I desire,

Occasionally, some backtalk

From the mute sky, I can’t honestly complain:

A certain minor light may still

Lean incandescent

Out of kitchen table or chair

As if a celestial burning took

Possession of the most obtuse objects now and then —

Thus hallowing an interval

Otherwise inconsequent

By bestowing largesse, honour,

One might say love. At any rate, I now walk

Wary (for it could happen

Even in this dull, ruinous landscape); sceptical,

Yet politic; ignorant

Of whatever angel may choose to flare

Suddenly at my elbow. I only know that a rook

Ordering its black feathers can so shine

As to seize my senses, haul

My eyelids up, and grant

A brief respite from fear

Of total neutrality. With luck,

Trekking stubborn through this season

Of fatigue, I shall

Patch together a content

Of sorts. Miracles occur,

If you care to call those spasmodic

Tricks of radiance miracles. The wait's begun again,

The long wait for the angel,

For that rare, random descent.

Sylvia Phath, The Colossus