divendres, 29 d’abril de 2016

Una suite d'aparicions

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


Una suite d'aparicions

                                                     per a Octavio i Marie Jo Paz

                                       III 

Com s'ofereix i es diposita, igual que el vent
A l'orella, que de primer sent el brunzit solament, el primer
Suggeriment del que vindrà, com creix fora de si,

Fora del brunzit, perquè si no moriria
Al cementiri del so sense ser conegut, i aleshores
No passaria res per dies o setmanes fins que alguna cosa semblant

Tornés, un so anunciant-se com a teu, una veu
Que és la teva, ajupint-se sota el pes del desig,
Mudant de sobte el teu llenguatge en un camp que es desplega

I mentrestant el brunzit pot encara ser detectat, el brunzit
Original d'abans que fos teu, i tu jeus i el sents,
Sorprès del fet que el que dius és el que volies dir,

I penses que potser no ets qui et pensaves, que d'ara endavant
Qualsevol idea de tu mateix ha d'incloure un cos que rodeja una cançó.


Mark Strand, Rufaga d'un (Traducció de Joan Todó)
Godall Edicions, 2016


***

A Suite of Appearances

                                                         for Octavio i Marie Jo Paz

                                          III 

How it comes forward, and deposits itself like wind
In the ear which hears only the humming at first, the first
Suggestion of what is to come, how it grows out of itself,

Out of the humming because if it didn't it would die
In the graveyard of sound without being known, and then
Nothing would happen for days or weeks until something like it

Came back, a sound announcing itself as your own, a voice
That is yours, bending under the weight of desire,
Suddenly turning your language into a field unfolding

And all the while the humming can still be detected, the original
Humming before it was yours, and you lie back and hear it,
Surprised that what you are saying was something you meant,

And you think that perhaps you are not who you thought, that henceforth
Any idea of yourself must include a body surrounding a song.


Mark Strand, Blizzard of one, 1998 


2 comentaris:

  1. Molt bonic el poema amb tantes referències a la sonoritat, a la veu, a la cançó i molt suggerent la imatge. M'ha agradat.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Mercè, Mark Strand és molt i molt bo!!! :)

    ResponElimina