diumenge, 29 de maig de 2016

Sala d'espera

Àrreu. Fotografia: Empar Sáez

Sala d'espera


M'han receptat que esperi.
Entro a la sala
on esperar serveix per esperar.
Les cadires acullen el silenci
de tots els qui esperem
que algú ens digui pel nom.
Aquí el temps no té pressa.
Es posa l'uniforme i puja a la tarima
per escriure amb el guix del compte enrere
els darrers epitafis del record.
Com els mestres d'abans, autoritari,
ens mana acabar els deures:
hem de posar sentit a cada un dels fonemes
i redactar la vida que ens hauria agradat.
Com que el temps no té límit a la sala d'espera,
el millor és ser pacient
i obedient com un mort.


Eduard Sanahuja, Compàs d'espera (Edicions Bromera, 2006)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada