res més:
l'atzar que dorm al meu costat
mirall i sostre,
més quatre lletres que s'emporta el temps
per la finestra oberta al sol.
això i el meu barret de mendicant
per esperar l'almoina dels capvespres,
quan a la rambla el vent remou les fulles
dels vells desigs
i escombra al mar les esperances brutes.
Francesc Garriga Barata, Setembre (Editorial Columna, 1992)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada