dRESSORGIR

Pamiers. Fotografia: Empar Sáez

dRESSORGIR

No coneixes la veu que

                        imperiosa a l'alba et diu

camina.

Camines.

Pel viarany queden trossos dels teus ulls.

A les vores entre albons

llacor de venes

obertes. I quan la llum del dia fuig

els arbres surten a fer la seva ronda.

Allà a on hi havia un taronger hi creix

un fantasma.

Allà a on hi havia un ullastre hi creix

un fantasma.

Allò que només era nigul borrer

ara és cadolla pudent amb el

compostatge de tots els somnis.

Antònia Vicens, Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, Editor, 2013)