diumenge, 3 d’abril del 2016

dRESSORGIR

Pamiers. Fotografia: Empar Sáez

dRESSORGIR


No coneixes la veu que
                        imperiosa a l'alba et diu
camina.

Camines.

Pel viarany queden trossos dels teus ulls.
A les vores entre albons
llacor de venes
obertes. I quan la llum del dia fuig
els arbres surten a fer la seva ronda.
Allà a on hi havia un taronger hi creix
un fantasma.
Allà a on hi havia un ullastre hi creix
un fantasma.
Allò que només era nigul borrer
ara és cadolla pudent amb el
compostatge de tots els somnis.


Antònia VicensSota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, Editor, 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada