dijous, 2 de maig de 2013

Sorgeixen rostres sobre la paret

Àrreu. Fotografia: Empar Sáez

Sorgeixen rostres sobre la paret.
Com pústules. Les ombres s'endureixen.
Un vent insomne creua tot l'oblit
d'orella a orella. Glàndules pansides
revifen al seu pas, arrossegant
tota la sang quallada de les lleres.
No se us explica mai la veritat
però tots la sabeu: es modifiquen
els malnoms, les disfresses. En el fons
la dentadura persisteix, feréstega.
Cada arruga s'enfonsa com un vers
on sentir-hi la veu emmordassada.
Les arrels són aquestes, el corquim
que les ofega és aquest desordre
d'un món compost de vels d'errors i fems,
un laberint de rígides mentides
que es pretenen eternes. Tot és vent.
No il·lumina cap flor la lluna cega.


Joan Todó, El fàstic que us cega

2 comentaris: