Hereus

Peschici. Fotografia: Empar Sáez

Hereus, no sepulteu aquest petit agricultor,
car la terra, per poca que sigui, li resulta feixuga.

XI, 14


Cosconi, tu que trobes massa llargs els epigrames que faig,
per fer d'engreixador de rodes segur que serviries.
Amb els teus arguments, opinaràs que el colós és massa alt
i trobaràs massa menuda l'estatueta de l'infant de Brutus.
Aprèn allò que ignores: sovint Mars o el docte Pedó
dediquen dues pàgines senceres a tractar d'un sol tema.
No és massa llarg un poema d'on res no pots retallar,
però, ai, Cosconi, tu fas uns dístics que no s'acaben mai.

II, 77


Si de cas t'arriben a les mans, Cèsar, els meus llibrets,
desarrufa el teu front que senyoreja el món.
Ja estàs habituat a suportar les grolleries del triomf,
i per a un general no és vergonyós ser objecte d'escarni.
Amb el mateix posat amb què contemples Tímele
o el mim Llatí, llegeix, sisplau, els meus poemes.
La censura pot ignorar les insolències, si són inofensives.
La meva pàgina és procaç; irreprotxable, però, la meva vida.

I, 4


Marcus Valerius Martialis, Epigrames
Traducció de Jaume Juan Castelló
Adesiara Editoria, 2022


**

Heredes, nolite breuem sepelire colonum:

nam terra est illi quantulacumque grauis.

XI, 14

Cosconi, qui longa putas epigrammata nostra,
utilis unguendis axibus esse potes.
Hac tu credideris longum ratione colosson
et puerum Bruti dixeris esse brevem.
Disce quod ignoras: Marsi doctique Pedonis
saepe duplex unum pagina tractat opus.
Non sunt longa quibus nihil est quod demere possis,
sed tu, Cosconi, disticha longa facis.

II, 77


Contigeris nostros, Caesar, si forte libellos,
terrarum dominum pone supercilium.
Consuevere iocos uestri quoque ferre triumphi,
materiam dictis nec pudet esse ducem.
Qua Thymelen spectas derisoremque Latinum,
illa fronte precor carmina nostra legas.
Innocuos censura potest permittere lusus.
Lasciua est nobis pagina, uita proba.

I, 4

Marcus Valerius Martialis, Epigrammata