 |
| Sant Celoni. Fotografia: Empar Sáez |
Contemplar de lluny estant
l’esclat de lluïssor,
la volada de la llum,
i saber-me llunyana
a l’excés escàpol d’un cel.
El meus ulls, dins un jardí
de terra,
sota els ulls del vespre,
es desclouen en pedres i flors.
Creixen arbres de penombra
damunt
vestigis de tendresa,
s’enlairen pertot ocells de silenci.
Empar
Si són de silenci, tal vegada,
ResponEliminano s´´on ocells, potser només
l'ombra, la petja, o sense saber perquè,
el llamp de llum que esclata
sense cap tró que ens destorbi.
Xapò com sempre, Empar.
Gràcies, Silvia, no havia vist el teu comentari! :-)
ResponElimina