dimarts, 7 de maig de 2013

Flux

Peschici. Fotografia: Empar Sáez

Flux 

Tan endins de la vida i tan a prop de la mort 
que no ho debato amb ningú ni m’enutjo, 
li arrenco el meu tros al profund de la terra; 

a l’Oceà Pacífic li enfonso el tascó verd 
enmig del cor, i em llenço a la meva platja.

S’enlairen ocells d’estany i sentor a canyella! 
Estic sola amb el temps, el meu assassí. 
Ens confinem en crisàlides de deliri i blau marí. 


Ingeborg Bachmann, Últimos poemas 
Traducció al castellà: Cecilia Dreymüller i Concha García 
Versió al català: Empar Sáez 


 ***


Strömung 

So weit im Leben und so nah am Tod, 
daß ich mit niemand darum rechten kann, 
reiß ich mir von der Erde meinen Teil; 

dem stillen Ozean stoß ich den grünen Keil 
mitten ins Herz und schwemm mich selber an. 

Zinnvögel steigen auf und Zimtgeruch! 
Mit meinem Mörder Zeit bin ich allein. 
In Rausch und Bläue puppen wir uns ein. 


Ingeborg Bachmann 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada