 | ||
| Boren. Fotografia: Empar Sáez |
Aquest estrip soterrat
que duc a les costelles
liquat i fred
com nit de bastards
a l'ampit
d'altres tenebres,
i el verí lent
que amuntega
sota l'òrbita del mal,
rere els munts
de fullaraca,
trinxant tiges
al fossar;
aquest alè
de condemna
que s'arrapa
al meu miratge
sense cap signe
a l'escut,
ploma i fulla
indestriables;
la cicatriu tan llarga
que em cus
del braç al cor,
que s'esbrava
quan ve el fred,
que supura
a prop de l'aigua;
garbell sec de fonollar,
un gaig malalt
en la runa;
aquest glop, a traició,
de l'ombra
que m'acompanya;
tal vegada sigui això,
el que en diuen amargura.
Sílvia Armangué, Estats del metall
Tant la teua foto com el poema de l'ALLAN... per treure's el capell, la barretina, la boina, el barret... i qualsevol adminicle de damunt cap!
ResponEliminaFeia temps que no m'arribaven tantes coses a la neurona i a l'ànima. Gràcies a totes dues!!!
La poesia de la nostra "allan lee" esquinça l'ànima, és tan potent i enlluernadora que et deixa clavada a la cadira amb un oh! a la boca...El premi que ha rebut, Paraules a Icària, és certament un reconeixement merescut.
ResponEliminaGràcies, bonet, rep des de la distància molts petons.
Oh! Empar! Quina fotografia! Em sento emocionada i orgullosa de ser aquí. I privilegiada. L'imatge i el verset s'adiuen i es potencien una a l'altre.
ResponElimina