Isil. Fotografia: Empar Sáez |
El temps és mut
El temps és mut entre canyars immòbils...
Lluny d'apropar-se errava una canoa...
Extenuat, inert el remador... Els cels
ja decaiguts cap a abismes de fums...
Desplaçat debades fins al caire dels records,
caure potser va ser gràcia...
No va saber
que món i ment són la mateixa il·lusió,
que en el misteri de les pròpies ones
tota terrenal veu naufraga.
Giuseppe Ungaretti, El dolor
Traducció: Lluís Servera
***
Il tempo è muto
Il tempo è muto fra canneti immoti...
Lungi d'approdi errava una canoa...
Stremato, inerte il rematore ... I cieli
Già decaduti a baratri di fumi ...
Proteso invano all'orlo dei ricordi,
Cadere forse fu mercé ...
Non seppe
Ch'è la stessa illusione mondo e mente,
Che nel mistero delle proprie onde
Ogni terrena voce fa naufragio.
Giuseppe Ungaretti, Il dolore
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada