dilluns, 22 d’abril de 2013

El temps és mut

Isil. Fotografia: Empar Sáez

El temps és mut

El temps és mut entre canyars immòbils...

Lluny d'apropar-se errava una canoa...
Extenuat, inert el remador... Els cels
ja decaiguts cap a abismes de fums...

Desplaçat debades fins al caire dels records,
caure potser va ser gràcia...

No va saber

que món i ment són la mateixa il·lusió,
que en el misteri de les pròpies ones
tota terrenal veu naufraga.


Giuseppe Ungaretti, El dolor
Traducció: Lluís Servera 


***

Il tempo è muto

Il tempo è muto fra canneti immoti... 

Lungi d'approdi errava una canoa... 
Stremato, inerte il rematore ... I cieli 
Già decaduti a baratri di fumi ... 

Proteso invano all'orlo dei ricordi, 
Cadere forse fu mercé ... 

Non seppe 

Ch'è la stessa illusione mondo e mente, 
Che nel mistero delle proprie onde 
Ogni terrena voce fa naufragio.


Giuseppe Ungaretti, Il dolore 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada