dijous, 25 d’abril de 2013

Aquest estrip soterrat

Boren. Fotografia: Empar Sáez



Aquest estrip soterrat 
que duc a les costelles 
liquat i fred 
com nit de bastards 
a l'ampit 
d'altres tenebres, 

 i el verí lent 
que amuntega 
sota l'òrbita del mal, 
rere els munts 
de fullaraca, 
trinxant tiges 
al fossar;

aquest alè 
de condemna
que s'arrapa
al meu miratge
sense cap signe
a l'escut, 
ploma i fulla 
indestriables; 

la cicatriu tan llarga 
que em cus 
del braç al cor, 
que s'esbrava 
quan ve el fred, 
que supura 
a prop de l'aigua; 

garbell sec de fonollar, 
un gaig malalt 
en la runa; 
aquest glop, a traició, 
de l'ombra que m'acompanya; 

 tal vegada sigui això, 
el que en diuen amargura. 


Sílvia Armangué, Estats del metall




3 comentaris:

  1. Tant la teua foto com el poema de l'ALLAN... per treure's el capell, la barretina, la boina, el barret... i qualsevol adminicle de damunt cap!

    Feia temps que no m'arribaven tantes coses a la neurona i a l'ànima. Gràcies a totes dues!!!

    ResponElimina
  2. La poesia de la nostra "allan lee" esquinça l'ànima, és tan potent i enlluernadora que et deixa clavada a la cadira amb un oh! a la boca...El premi que ha rebut, Paraules a Icària, és certament un reconeixement merescut.

    Gràcies, bonet, rep des de la distància molts petons.

    ResponElimina
  3. Oh! Empar! Quina fotografia! Em sento emocionada i orgullosa de ser aquí. I privilegiada. L'imatge i el verset s'adiuen i es potencien una a l'altre.

    ResponElimina