dimarts, 16 d’abril de 2013

Poemes d'aire

Àrreu. Fotografia: Empar Sáez



Poemes d’aire 

Els poemes d’aire moren lentament; 
massa lleugers per a la pàgina, massa pàl·lids i llunyans; 
els que anomenem La Lluna, Els Estels, El Sol, 
s’afonen en el mar o llisquen darrera els arbres de frescor 
en el llindar del camp. La tomba de la llum és pertot. 

Un dia d’estiu o una nit d’hivern els poemes s’acabaran. 
Ningú no plorarà, ningú no contemplarà el cel. 
Un boira densa omplirà les valls, 
una obscuritat indeleble plourà damunt les muntanyes, 
i no res, ni tan sols un ocell, cantarà. 

Mark Strand, The late hour 
Traducció: Empar Sáez 


 ***

Poems of air

The poems of air are slowly dying; 
too light for the page, too faint, too far away, 
the ones we’ve called The Moon, The Stars, The Sun, 
sink into the sea or slid behind the cooling trees 
at the field’s edge. The grave of light is everywhere. 

Some summer day or winter night the poems will cease. 
No one will weep, no one will look at the sky. 
A heavy mist will fill the valleys, 
an indelible dark will rain on the hills, 
and nothing, not a single bird, will sing. 

Mark Strand, The late hour 


1 comentari: