Per damunt d’un turó, un núvol

La Pobla de Benifassà. Fotografia: Empar Sáez

Per damunt d’un turó, un núvol 

enrogit s’arrapa a aquella hora 

en què reposa l’ànima 

–i es dissipa. 

Com en mi mateixa, entro 

en el cor esquerdat del crepuscle. 

Entre les meves mans, de terra i d’aigua 

el seu rostre sacseja camins de foc 

–mons fràgils que els seus llavis 

amb prou feines acaricien. 

Lentament les seves parpelles 

roseguen el meu rostre 

–potser la meva ànima 

dins la seva boca està de nou 

fent-se 

i desfent-se. 

Meravellada, miro 

pel pany del món 

obro els ulls, obro la mà 

com si hagués estat convidada 

a collir la rosa del meu propi jardí.

En realitat és només veient-me en l’altre 

que puc veure’m, és només en el mirall 

d’una altra vida semblant a la meva que 

adquireixo la certesa de la meva realitat. 

Maria Zambrano 

Hélène Dorion, Atrapar: els llocs 

Traducció de Carles Duarte i Lluna Llecha. 

Pagès Editors, 2011