 |
| Dublín. Fotografia: Empar Sáez |
EL FORTUÏT MIRACLE D'EXISTIR
La primavera ha dut fins a la porta
de casa un ocell caigut del niu:
indici inútil d'ales i un gran bec
mut demanant auxili. Travessar
el llindar i oblidar l'ocell darrere
ha sigut una pura qüestió
de jerarquies. La més trista farsa
a l'hora d'exhibir certs privilegis.
Als jardins, la mateixa primavera
s'esgarrifa quan toca els arbres, tan
bells que no es pot entendre que no sàpien
com és de noble la seua bellesa.
En aquesta inconstància de l'aire
de maig, que tan aviat buida nius
com ompli d'ombra blava les figueres,
vacil·la, abstrús com una paradoxa,
el fortuït miracle d'existir.
Maria Josep Escrivà, Tots els noms de la pena
EditoriaL Denes, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada