Llit de roca

Islàndia. Fotografia: Empar Sáez

Llit de roca

L'alba com a imatge

de l'alba, i el cel sencer esfondrant-se

en ell mateix. Irreductible

imatge

d'aigua pura, els porus de la terra

exsudant llum: una collita així

com només la llum pot dur, i les pedres mateixes

reviscudes

en la imatge d'elles mateixes.

El consol del color.

Paul Auster, Desaparicions

Traducció de Jordi Casellas Guitart

Pagès Editors, 2006

**

Bedrock

Dawn as an image

of dawn, and the very sky collapsing

into itself. Irreducible

image

of pure water, the pores of earth

exuding light: such yield

as only light will bring, and the very stones

undead

in the image of themselves.

The consolation of color.

Paul Auster, Disappearances (1987)

 

Parentius

Veliko Tarnovo. Fotografia: Empar Sáez

PARENTIUS

Era la selva que creixia en mi,

salvatge entre les mans

de l'assassí que obria

la mà que violava els parentius.

De nou floreixen carns

i algú soterra les llavors

sota la terra roja,

èbria de tants respirs.

Però m'he lliurat, tot sol,

al flamareig

que dansa i que s'encela.

Endins s'hi adreça,

encara, l'aleteig.

I ronda el corb,

allí, a la vora,

mesclant carronya i or

per fer-ne aliatge.

Així el destí daura els seus fems,

davant del nen que implora

el cos que reconeix 

el vell carnatge.

L'espessorall? M'hi endinso:

el tronc, l'ocell, el cuc, la larva.

Ben endins, a la fronda,

el meu dolor és un arbre.

Guaita, el veus? La tomba

s'obre, es crema, es clou.

El viure m'asfixia

quan imagino els crits

—roents, aguts—

dels qui van infantar-me.

Lluís Calvo, Selvàtica

Lleonard Muntaner Editor, 2015

Todo fluye

Begur. Fotografia: Empar Sáez

     Y ahí estoy, acostado en la litera, medio muerto, y siento que en mí sólo queda viva mi fe: la historia de los hombres es la historia de la libertad, de la más pequeña a la más grande; la historia de toda la vida, desde la ameba hasta el género humano, es la historia de la libertad, es el paso de una libertad menor a otra libertad mayor; que la vida en sí misma es libertad. Esa fe me da fuerzas, palpo la preciosa, espléndida, luminosa idea escondida en mis andrajos carcelarios: «Todo lo que es inhumano es absurdo e inútil».

     Y Alekséi Samóilovich me escucha a mí, medio muerto, y me dice:

     —La tuya es una mentira confortante; la historia de la vida no es más que una historia de invencible violencia, eterna e indestructible, que se transforma pero no desaparece ni disminuye. La palabra «historia» es una invención de los hombres: la historia no existe, la historia es como moler agua en un mortero, el hombre no evoluciona de lo ínfimo a lo supremo, el hombre está inmóvil como un bloque de granito; su bondad, su inteligencia, su libertad son inamovibles; lo humano no crece en el hombre. ¿Qué clase de historia es la del hombre si su bondad no puede crecer?

Vasili Grossman, Todo fluye 

Traducció de Marta Rebón

Galaxia Gutenberg, 2008

Solitud

 

Terrassa. Fotografia: Empar Sáez

SOLITUD

Mitjanit, i no hi sou, germanes meves.

Es belluga trist el xiprer.

Obriré aquestes cambres embruixades,

que l'aire i la nit les ompli.

Si m'agafa el son, dins del somni

vindrà alguna de vosaltres a despertar-me.

On heu anat, germanes meves, que he restat

sol i foraster a casa nostra?

A l'arpa, que s'enyora dels dits,

l'aranya de la meva aflicció enteranyina.

És creuar els braços i entristir-me,

el gos em mira de cara i calla.

Quina culpa en tinc, si blanquegen en la tenebra,

com tombes, els vostres llits buits?

Mai la dolça cançó del retorn,

mai no la diran els graons?

Com desborda, germanes, en una llàgrima

l'amor dels meus grans ulls!

Kostas Kariotakis, El dolor de l'home i de les coses

Traducció de Joan R. Lladós

Pont del Petroli Edicions, 2024

Paraules submarines

Begur. Fotografia: Empar Sáez

                                                     

PARAULES SUBMARINES

A cada pensament el segueix el seu peix, l'espina i una estela. Mentre nades penses i destenses, i amb precisió prens cura de la manera de lliscar. Escales la llum dins l'arquitectura de les ones. Pensament i respiració van fent. Els braços i el cos segueixen el fil. Claps i esclats apareixen i desapareixen. Muden forma i pell mentre avances.

Pietat per qui parteix i per qui arriba. Pietat per qui es capbussa i s'enfonsa amb l'esperança del retorn. Glòria del cos en el mantell blau. Aquesta acció congelada del teu cos suspès en el salt, amb les cames i braços allargats sense tocar l'aigua desafien el temps i la mort.

Ricard Martínez Pinyol, El capbussador

LaBreu Edicions. 2025