 |
Tryavna. Fotografia: Empar Sáez POEMA La terra va dir recorda'm. La terra va dir no afluixis, ho va dir un dia quan escoltava per accident, jo ho vaig sentir, ho vaig notar com la temperatura, tot dit en un murmuri — construeix de- mà, fes que passi allò que és cor- recte, no ets lliure, altres escenes no estan tenint lloc, el temps no està omplert, el temps no va tard, hi ha una cosa que la buidor necessita com tu necessites la buidor, s'encongeix de la llum una vegada & una altra, malgrat que totes les coses són presents, un fet un dia un ocell que torça l'aritmètica de la per- fecció amb el seu arc, passant una vegada & una altra en l'aire del vespre, en el vent pre- valent, sense cometre cap error — la teva in- diferència és la teva principal bellesa diu la ment tota l'estona — la sento — la sento a tot arreu. La terra va dir recorda'm. Soc la terra va dir. Re- corda'm. Jorie Graham, Estampida Traducció de Núria Busquet LaBreu Edicions, 2024 *** |
POEM
remember me.
The earth said
don’t let go,
said it one day
when I was
accidentally
listening, I
heard it, I felt it
like temperature,
all said in a
whisper—build to-
morrow, make right be-
fall, you are not
free, other scenes
are not taking
place, time is not filled,
time is not late, there is
a thing the emptiness
needs as you need
emptiness, it
shrinks from light again &
again, although all things
are present, a
fact a day a
bird that warps the
arithmetic of per-
fection with its
arc, passing again &
again in the evening
air, in the pre-
vailing wind, making no
mistake—yr in-
difference is yr
principal beauty
the mind says all the
time—I hear it—I
hear it every-
where. The earth
said remember
me. I am the
earth it said. Re-
member me.
Jorie Graham, Runaway (2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada