Koprivshtitsa. Fotografia: Empar Sáez |
Autobiografia de l'ull
Coses invisibles, arrelades al fred,
i creixent vers aquesta llum
que s'esvaneix
dins de cada cosa
que il·lumina. Res no acaba. L'hora
torna al començament
de l'hora en què vam respirar: com si
no hi hagués res. Com si no pogués veure
res
que no és el que és.
Al límit de l'estiu
i de la seva escalfor: cel blau, turó purpuri.
La distància que sobreviu.
Una casa, construïda d'aire, i el flux
de l'aire a l'aire.
Com aquestes pedres
que s'esmicolen tornant a la terra.
Com el so de la meva veu
en la teva boca.
Paul Auster, Desaparicions
Traducció de Jordi Casellas Guitart
Pagès Editors, 2006
***
Autobiography of the Eye
Invisible things, rooted in cold,
and growing toward this light
that vanishes
into each thing
it illumines. Nothing ends. The hour
returns to the beginning
of the hour in which we breathed: as if
there were nothing. As if I could see
nothing
that is not what it is.
At the limit of summer
and its warmth: blue sky, purple hill.
The distance that survives.
A house, built of air, and the flux
of the air in the air.
Like these stones
that crumble back into earth.
Like the sound of my voice
in your mouth.
Paul Auster, Disappearances (1987)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada