Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez |
TRANSFORMACIONS
Qui plora massa endins
perquè les llàgrimes li surtin
pels ulls és una terra estèril.
Quan plou per fi,
de sobte la vegetació envaeix,
com una onada, les esquerdes,
i tots els animals del món
s'hi acosten, mengen,
s'abeuren al blau fosc de les pupil·les.
Xènia Dyakonova, Dos viatges
Edicions del Buc, 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada