No hi ha res encara

 

M'Hamid. Fotografia: Empar Sáez

No hi ha res encara:
sols la idea d'una flor sota la runa,
l'esbós d'un màrtir sense rostre,
el color inventat d'un bosc llunyà
que s'infla quan el mulla la pluja,
el crani inexpressiu d'aquest món nostre
amb els ulls plens de no-mirar,
la promesa d'un hivern que consoli
els animals enfredorits a dins dels caus,
la solcada d'un silenci que respecti
l'aleteig desesperat de mil ocells
atrapats dins d'una església buida.

No hi ha res encara:
sobrevivim
perquè ens batega a la boca
el cor d'un nadó.


Xavier Mas Craviotto, La llum subterrània
Edicions 62, 2023