Venècia. Fotografia: Empar Sáez
Em regalaves estrelítzies. D'una elegància estranya i bella, deies.
Jo en temia les arestes i la geometria acolorida com un parany.
Les posava en un gerro per veure-les marcir-se, altives i humiliades.
En plantarem a casa, deies. Planta'n, planta'n. Per què no en plantes?
Vaig fer un clot, amb les mans, just al cor. Vaig fer un niu, un fossar. Vaig fer un plor.
En brosta un bec sagnant de cresta triforme: una enyorança agresta, fonda, insultant.
Isabel M. Ortega Rion, Gravetat Godall Edicions, 2023
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada