Oblit

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

OBLIT

Allá, allá lejos;

Donde habite el olvido.

Luis CERNUDA 

L'arbre escolta pels seus ulls innombrables
La rosada acarona pel seu contacte humit
Em torc els llavis amb anemones i lliris

El foc lluita amb el líquid i el venç

Mortal visc dins la llum l'aire el temps

En la respiració es conjuguen verb i veu

La substància de l'inexistent m'alimenta

No ho veus? La cendra s'ha fet cristall

Ho pots ben creure perquè és impossible

Biel Mesquida, Carpe Momentum

Cafè Central / Eumo Editorial, 2021