L'àngel de les mans

Murano. Fotografia: Empar Sáez

L'àngel de les mans

Una finestra oberta al bosc, una renglera d'ametllers, una duella, un radiolari. Camp a través, un llapis de presències, uns ulls color de vent, un apilament de pedres sense cara, unes fulles odoroses, un esborrany fet amb grafit i al fons un llarg pinar, l'espatlla de la muntanya, un cel rogenc, un cel en flames.   

Et mires dins l'espill i saps que ets tu, després mires el meu rostre i somrius, però tot d'una et gires cap a mi per comprovar que hi sóc.

Espontànies, les mans, l'àngel de les mans, el seu bellugueig, la primera dansa, un gest d'albat que, agafant-se al buit, no sap que atrapa l'existència. 

Ricard Martínez Pinyol, La inspiració i el cadàver

Editorial Moll, 2010