Venècia. Fotografia: Empar Sáez |
LA POESIA
Si us l’hagués d’explicar amb plena comparança,
diria que és, com si, de sobte, no esperant-ho.
us trobàsseu enduts al fons clement i simple
de l’acte de l’amor, quan un fruit us traspassa,
i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,
i us sentiu les mans breus i carregades d’obra
i en la llengua un adàmic pregust d’algunes salvatges,
i visiten el crit plomes i alevosies,
i enmig de la memòria una font es concentra,
i us coronen campanes, i hi ha un saber d’orígens
tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten...
Joan Fuster, Terra en la boca (1953), dins: Set llibres de versos
Edicions Tres i Quatre, 1987
Sobre "i els ulls se us desentelen": això fa la poesia.
ResponEliminaCert, quina bona imatge...
EliminaGràcies, Helena, petons,
empar