Oblit

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

OBLIT

Allá, allá lejos;

Donde habite el olvido.

Luis CERNUDA 

L'arbre escolta pels seus ulls innombrables
La rosada acarona pel seu contacte humit
Em torc els llavis amb anemones i lliris

El foc lluita amb el líquid i el venç

Mortal visc dins la llum l'aire el temps

En la respiració es conjuguen verb i veu

La substància de l'inexistent m'alimenta

No ho veus? La cendra s'ha fet cristall

Ho pots ben creure perquè és impossible

Biel Mesquida, Carpe Momentum

Cafè Central / Eumo Editorial, 2021

Escolt el blues

Burano. Fotografia: Empar Sáez

Escolt el blues de la solpostada.
Les seves notes són orfebreria.

Són efluvis, ecos llunyans

i amorosos dels pares.

¿Qualcú condescendent, qualque música

els deu agombolar mentre caminen

a les palpentes pels deserts de no-res?

Antoni Vidal Ferrando, Si entra boira no tendré on anar

Edicions Proa, 2022

L'àngel de les mans

Murano. Fotografia: Empar Sáez

L'àngel de les mans

Una finestra oberta al bosc, una renglera d'ametllers, una duella, un radiolari. Camp a través, un llapis de presències, uns ulls color de vent, un apilament de pedres sense cara, unes fulles odoroses, un esborrany fet amb grafit i al fons un llarg pinar, l'espatlla de la muntanya, un cel rogenc, un cel en flames.   

Et mires dins l'espill i saps que ets tu, després mires el meu rostre i somrius, però tot d'una et gires cap a mi per comprovar que hi sóc.

Espontànies, les mans, l'àngel de les mans, el seu bellugueig, la primera dansa, un gest d'albat que, agafant-se al buit, no sap que atrapa l'existència. 

Ricard Martínez Pinyol, La inspiració i el cadàver

Editorial Moll, 2010

Com entre l'esperit i el cos

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

Com entre l'esperit i el cos


Com entre l'esperit i el cos
entre el sentit i la paraula que l'oculta
hi ha una gran confusió,
com si es tractés d'un sol miracle
inseparable,
quan el miracle és la separació mateixa,
l'instant en què la carn de la paraula cau
dels ossos blancs i secs
del sentit,
i descobrim
que l'ànima sempre ens ha unit
molt més que la sang.


Ana Blandiana, Variacions sobre un tema donat
Traducció de Corina Oproae
Cafè Central & Eumo Editorial, 2021

***

Ca între spirit şi trup

Ca între spirit şi trup
Între sens şi cuvântul care-l ascunde
E o mare confuzie,
Ca şi când ar fi un singur miracol
De nedespărţit,
Când miracolul e chiar despărţirea,
Clipa când carnea cuvântului cade
De pe oasele albe, uscate
Ale înţelesului,
Şi descoperim
Că întotdeauna sufletul ne-a legat
Mai mult decât sângele.

Ana Blandiana, Variaţiuni pe o temă dată (2018)

La poesia

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

LA POESIA


Si us l’hagués d’explicar amb plena comparança,
diria que és, com si, de sobte, no esperant-ho.
us trobàsseu enduts al fons clement i simple
de l’acte de l’amor, quan un fruit us traspassa,
i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,
i us sentiu les mans breus i carregades d’obra
i en la llengua un adàmic pregust d’algunes salvatges,
i visiten el crit plomes i alevosies,
i enmig de la memòria una font es concentra,
i us coronen campanes, i hi ha un saber d’orígens
tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten...


Joan Fuster, Terra en la boca (1953), dins: Set llibres de versos
Edicions Tres i Quatre, 1987