 |
| Ansovell. Fotografia: Empar Sáez Mestral S'ha refet la calma en l'aire: entre els esculls murmura la mareta. Sobre la costa aquietada, en els horts, alguna palmera a penes agita el cimall. Una carícia frega la línia del mar i l'escabella un instant, bufada lleu que s'hi romp i de nou el camí reprèn. Resplendeix en la claredat la vasta extensió, s’encrespa, després s'aplana serena i emmiralla en el seu cor vast aqueixa pobra meva vida torbada. Oh tronc meu que mostres, en aquesta ebrietat tardana, cada renascut aspecte amb els brots florits sobre les teves mans, mira: sota l'atzur dens del cel algun ocell marí se'n va; i no descansa mai: perquè totes les imatges porten escrit: «Més enllà!» Eugenio Montale, Ossos de sípia Traducció de Joan Navarro i Octavi Monsonís Adesiara Editorial, 2021 *** Maestrale S'è rifatta la calma nell'aria: tra gli scogli parlotta la maretta. Sulla costa quietata, nei broli, qualche palma a pena svetta. Una carezza disfiora la linea del mare e la scompiglia un attimo, soffio lieve che vi s'infrange e ancora il cammino ripiglia. Lameggia nella chiarìa la vasta distesa, s'increspa, indi si spiana beata e specchia nel suo cuore vasto codesta povera mia vita turbata. O mio tronco che additi, in questa ebrietudine tarda, ogni rinato aspetto coi germogli fioriti sulle tue mani, guarda: sotto l'azzurro fitto del cielo qualche uccello di mare se ne va; né sosta mai: ché tutte le immagini portano scritto: «più in là!» Eugenio Montale, Ossi di seppia |
dilluns, 23 d’agost del 2021
S'ha refet la calma
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada