El sol

Begur. Fotografia: Empar Sáez

 EL SOL

Els colors són del sol, mes ell no té

Cap color propi, perquè els tanca tots.

I la terra sencera és un poema,

quan damunt d'ella el sol és un artista.

Qui vulgui el món pintar de molts colors

Que mai no miri el sol directament

Perquè es perdrà el que vegi en la memòria,

Li quedaran sols llàgrimes punxants.

Que s'agenolli i inclini el rostre a l'herba,

I miri el raig que reflecteix la terra.

Hi trobarà tot el que allí deixàrem,

Roses i estrelles, albes i crepuscles.

                                                                              Varsòvia, 1943

Czeslaw Milosz, Salvació (1945) dins: Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000
Traducció de Xavier Farré
Edicions Proa, 2006