dimarts, 3 d’agost del 2021

Sentit


Peramola. Fotografia: Empar Sáez

SENTIT


—Quan mori, veuré el folre del món.
L’altra cara, darrere l'ocell, la muntanya i la posta del sol.
El significat veritable que demana ser desxifrat.
Allò que no quadrava, quadrarà.
Allò que era incomprensible, serà comprensible.

—I si no hi ha folre del món?
Si el tord a la branca no és cap indici
Sinó solament un tord a la branca, si el dia i la nit
Se succeeixen sense preocupar-se pel sentit
I no hi ha res a la terra, excepte aquesta terra?

Si fos així, tanmateix romandria una paraula
Despertada un cop per uns llavis peribles,
Que corre i corre, infatigable missatger,
Pels camps interestel·lars, en el torn galàctic
I que protesta, apel·la, crida.



Czeslaw Milosz, Regions llunyanes (1991) dins: Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000
Traducció de Xavier Farré
Edicions Proa, 2006


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada