dimecres, 4 de març del 2020

Ocells

Sitges. Fotografia: Empar Sáez


VIII



    Els ocells, que una llarga afinitat manté en els confins de l’home… Són aquí, per a l’acció, armats com a filles de l'esperit. Són aquí, el trànsit previ a la creació, més nocturns per a l'home que la gran nit del somni clar on s'exerceix la lògica del somni.
    En la maduresa d’un text immens, tothora en vies de formació, han madurat com a fruita, o millor encara, com les paraules: de la mateixa saba i la substància original. Doncs bé, són com paraules sota la seva càrrega màgica: pinyols de força i acció, fogall de llampecs i emissions que porten lluny la iniciativa i la premonició.
    Damunt la pàgina en blanc amb marges infinits, l’espai que ells amiden no és més que un encanteri. Són, com en la mètrica, quantitats sil·làbiques. I provenen, com les paraules, d’ascendència remota. Ells perden, com les paraules, el seu significat en els límits de la felicitat.
    De l’aventura poètica n'eren part antiga, amb l'auguri i el presagi. I són aquí, mots lligats a la mateixa baula, per a l'exercici enllà d’una nova profecia ... En la nit de les civilitzacions antigues, un ocell de fusta, els braços en creu agafats per un oficial, qui té el rol de l'escriba mèdium, com les mans del cercador o del geomàntic.
    Ocells, nascuts d’un primer acord per a la més llarga entonació... Són, com les paraules, portats pel ritme universal; s'inscriuen a ells mateixos, per afinitat, dins l'estrofa més dilatada i errant que mai hem vist desplegar sobre el món.
    Benaurats! Que ells atansen cap nosaltres, d’un costat a l'altre de l’oceà celeste, aquest immens arc d’ales pintades que ens protegeix i ens encercla. Que ells carreguen tot l'honor amb la força de l’ànima, entre nosaltres! ...
    L’home porta el pes de la seva gravitació com una pedra de molí al coll, l’ocell com una ploma pintada al seu front. Però, al final d'un fil invisible, l’ocell de Braque no fuig millor de la fatalitat terrenal que una partícula rocosa de la geologia de Cézanne. 

Saint-John Perse, Pájaros (Editorial Pre-Textos, 1997)


Traducció al català d'Empar Sáez

    

***


VIII


    Oiseaux, et qu’une longue affinité tient aux confins de l’homme… Les voici, pour l’action, armés comme filles de l’esprit. Les voici, pour la transe et l’avant-création, plus nocturnes qu’à l’homme la grande nuit du songe clair où s’exerce la logique du songe.
    Dans la maturité d’un texte immense en voie toujours de formation, ils ont mûri comme des fruits, ou mieux comme des mots: à même la sève et la substance originelle. Et bien sont-ils comme des mots sous leur charge magique: noyaux de force et d’action, foyers d’éclairs et d’emissions, portant au loin l’initiative et la prémonition.
    Sur la page blanche aux marges infinies, l’espace qu’ils mesurent n’est plus qu’incantation. Ils sont, comme le mètre, quantités syllabiques. Et procédant, comme les mots, de lointaine ascendance, ils perdent, comme les mots, leur sens à la limite de la felicité.
    A l’aventure poétique ils eurent part jadis, avec l’augure et l’auspice. Et les voici, vocables assujettis au même enchaînement, pour l’exer-cice au loin d’une divination nouvelle… Au soir d’antiques civilisations, c’est un oiseau de bois, les bras en croix saisis par l’officiant, qui tient le rôle du scribe médiumnique, comme aux mains du sourcier ou du géomancien.
    Oiseaux, nés d’une inflexion première pour la plus longue intonation… Ils sont, comme les mots, portés du rythme universel; ils s’incrivent d’eux-mêmes, et comme d’affinité, dans la plus large strophe errante que l’on ait vue jamais se dérouler au monde.
    Heureux, ah! qu’ils tendent jusqu’à nous, d’un bord à l’autre de l’océan céleste, cet arc immense d’ailes peintes qui nous assiste et qui nous cerce, ah! qu’ils en portent tout l’honneur à force d’âme, parmi nous!…
    L’homme porte le poids de sa gravitation comme une meule au cou, l’oiseau comme une plume peinte au front. Mais au bout de son fil invisible, l’oiseau de Braque n’échappe pas plus à la fatalité terrestre qu’une particule rocheuse dans la géologie de Cézanne.


Saint-John Perse,Oiseaux, 1963 



1 comentari: